Cantar i contar la història en el barroc / Albert Rossich
Rossich i Estrago, Albert


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 37 (2018) , p. 17-20 (Dossier: Cantar i contar la història en el barroc) 

Aquest article resumeix els continguts principals dels treballs aplegats en aquest dossier monogràfic, que es dedica a l'estudi de diversos relats de memòria pública i privada del barroc. Justifica l'oportunitat i rellevància d'aquest dossier, n'introdueix els objectius i ofereix un resum de cada article.

Festes a Santa Eulàlia a la Barcelona barroca (1686) : relacions escrites i obres d'art; escenes martirials i el perfil de la ciutat / Cristina Fontcuberta Famadas
Fontcuberta i Famadas, Cristina


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 37 (2018) , p. 21-52 : il. (Dossier: Cantar i contar la història en el barroc) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El 1686 es van celebrar grans festes a Barcelona en honor a santa Eulàlia per commemorar l'extensió del res de la patrona decretat pel papa Innocenci XI. A partir de la relació, de llenguatge retòric, que descriu la processó que va recórrer la ciutat encapçalada pels consellers i en què participaren els diferents ordes religiosos, aquí es proposa una reconstrucció d'aquelles obres d'art que s'hi exhibiren. Si bé la majoria d'obres eren efímeres, altres es poden identificar amb peces que han perviscut, de manera que totes elles amplien el nostre coneixement del passat artístic. A més de remarcar-ne les característiques properes a l'estètica barroca en voga, l'interès d'aquestes obres rau en la representació del martiri de la santa i la presència del relleu de la ciutat de Barcelona al fons. Aquestes característiques s'inscriuen alhora en una promoció contrareformista dels sants locals.

Plecs poètics de bandolers a la Catalunya del barroc. Un exemple de literatura propagandística / Alejandro Llinares Planells
Llinares Planells, Alejandro


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 37 (2018) , p. 53-80 (Dossier: Cantar i contar la història en el barroc) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

En aquest estudi s'analitza la literatura popular de bandolers de la Catalunya del segle xvii. El bandolerisme sigué un fenomen important en les primeres dècades del barroc en el Principat i la seua repercussió arribà, de manera notable, a la literatura de cordell de l'època. Aquests plecs de cordell, que tenien la missió d'arribar a tots els públics, compten amb un nombre reduït d'estudis, si tenim en compte la seua importància. Per eixa raó, l'article analitza els dos principals moments històrics que propiciaren el major auge d'edició de plecs de bandolers en vers a Catalunya, com foren les signatures de les unions i dels agermanaments contra els bandolers (1606) i el sistema repressiu del duc d'Alburquerque (1616). Per mitjà de l'estudi d'aquest material literari es tracta: el sistema propagandístic virregnal, les parcialitats catalanes, els conflictes entre el virrei i les autoritats catalanes, la visió que es tenia de Catalunya a Castella, la falsificació de moneda o el problema de les armes de pedrenyals.

Relacions de successos i teatre barroc : el setge de Girona i De fuera vendrá (1654) d'Agustín Moreto / Sergio Moreno Jiménez
Moreno Jiménez, Sergio


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 37 (2018) , p. 81-98 (Dossier: Cantar i contar la història en el barroc) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'eclosió del periodisme primitiu va conèixer un auge extraordinari des de pràcticament finals del segle xvi i durant tot el xvii. Bona mostra n'ofereix la fama de què va gaudir el format editorial que ràpidament va constituir el gènere anomenat relació: entre tres i sis folis en quart (de vegades més) que donaven notícia breu de festes, esdeveniments significatius, victòries militars, etc., i que solien incorporar des de descripcions fidels del fet fins a composicions poètiques d'elogi o vituperi. Aquest auge es pot xifrar en la utilització que el teatre en va fer. En efecte, dramaturgs com Lope de Vega, Mira de Amescua, Calderón de la Barca o Agustín Moreto, conscients de l'èxit desmesurat d'aquest gènere, sovint van incorporar a les seves peces relats extrets directament d'una o diverses relacions per tal de narrar un esdeveniment que sabien que era d'interès públic. Aquest treball té com a objectiu explicar aquest mecanisme a través de l'adaptació que fa Moreto de les relacions sobre el setge de Girona de 1653 a la seva obra De fuera vendrá (1654), per tal de donar compte d'aquest interessant tipus de confluència artística barroca.

Festa pública i memorialística a la Barcelona barroca / Arantxa Llàcer Martorell
Llàcer Martorell, Arantxa


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 37 (2018) , p. 99-116 (Dossier: Cantar i contar la història en el barroc) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Una de les eines més efectives per poder conèixer amb més detall els esdeveniments de la història és la memorialística. Mitjançant l'estudi d'aquests testimonis de primera mà, ara som capaços d'esbrinar els interessos i les preocupacions del conjunt de la societat en cada període històric. Aquest article pretén descriure el funcionament general de la memorialística i les característiques dels dietaris més concretament. A través de l'estudi de dietaris institucionals catalans però també d'altres de caire privat, duts a terme per autors particulars, desgranem els detalls de la festa barroca de la ciutat comtal i entenem com els esdeveniments més rellevants afectaven la seua quotidianitat i la dels seus coetanis. Veurem amb cadascun dels testimonis elements diferents d'un mateix moment, punts d'atenció diversos davant una mateixa actualitat i, alhora, formes molt variades de fer memòria.